BELL HOOKS
FEMINISME: CONSCIÈNCIA INDIVIDUAL, ACCIÓ POLÍTICA I SOCIAL
Intervenció a la Facultat de Belles Arts, Universitat de Barcelona

Mireia Feliu Fabra
Juny 1997

La intervenció de Bell Hooks a la Facultat de Belles Arts fou impactant, no només pel contingut en si, sinó també i, sobretot, per la manera d’exposar-lo, per l’actitud que prengué marcadament enfront un públic europeu i blanc. Personalment em fraparen les seves primeres frases referides a la nostra mirada vers ella: nosaltres, blancs, pensem que hem de ser servits per ella, dona negra, a la qual consumim a través d’un discurs que, malgrat tot, caurà en l’oblit. En més d'una ocasió s’hi respirà una mica de malestar entre ambdues bandes.

He dit intervenció i no conferència, en tant que aquesta última denota un tipus de discurs-monòleg que precisament ella intentà evitar. Manifestà ja des d’un primer moment la voluntat d’un diàleg, d’una discussió de tal manera que hi hagués una participació conjunta públic-conferenciant en el discurs. No obstant, no hi pot haver diàleg si a una de les parts no se li ha donat prèviament la suficient informació per argumentar o, fins i tot, per expressar dubtes. I és aquesta, crec, la principal causa del silenci del públic que potser ella malinterpretà.

Bell Hooks definí la lluita del moviment feminista en termes de sexisme, com a voluntat d’acabar amb l’opressió i l’explotació per causes de gènere. Així doncs, accentuà la intenció de no privilegiar la dona ni eliminar l’home, sinó de buscar un equilibri entre ambdós, en qualsevol context cultural. Així mateix calia que l’equilibri es trobés també entre les dones: d’aquí la relació directa entre raça i gènere. És per això que cal evitar tota universalització, l’essencialització de la feminitat. Aquest fou el principal error del “feminisme de la diferència”, que dominà el moviment de dones dels EUA a partir de finals dels 70’: el mismo movimiento que pretendía liberar a las mujeres terminaba reproduciendo dentro de sus mismas filas las tendencias racistas y heterosexistas, las jerarquías de clase y los prejuicios étnicos que eran endémicos en la sociedad de los EUA.(1) Així doncs, és necessari manifestar i prendre consciència de les diferències entre les mateixes dones. Diferències que representen a la vegada eixos de subordinació paral·lels al sexisme en la mateixa societat: la classe, la raça, l’ètnia, la nacionalitat i la sexualitat. D’aquesta manera, la lluita contra el domini (que no poder, tal i com ho especificà Bell Hooks) es realitza des de diferents territoris que conflueixen en un mateix esperit: acabar amb qualsevol tipus de desigualtat. Hooks ho senyalà en termes d’estratègies, depenent de la situació de cadascú. I remarcà molt l’equivocació de creure en l’eliminació de la pluralitat de contextos i pensar en un únic i veritable enfoc a la qüestió. Perquè, de fet, no pot existir lluita si no hi ha consciència, i aquesta sorgeix en cadascú en el seu moment.

La lluita començarà allà on nosaltres estiguem. Però, per tal que el feminisme sigui realment efectiu, cal que deixi de ser ideologia i esdevingui acció política. Acció, doncs, que respongui, ja no només al diàleg d’una pluralitat cultural, sinó també a la pluralitat desigual de situacions socials, econòmiques, materials... que cal combatre. Com? A través de l’amor. Hooks reconegué que l’exaltació que anys passats s’havia fet del sexe havia afectat negativament al moviment feminista. I és que la limitació a la qüestió sexual, així com a les diferències entre gèneres redueix de manera tal la realitat, que finalment hom cau en una generalització fictícia, a l’essencialització ja aludida anteriorment.

La pluralitat d’estratègies implica, doncs, la pluralitat d’orígens, i aquesta suposa a la vegada una relació amb les qüestions de cultura, raça, i el reconeixement de les relacions històriques de dominació que cal fer desaparèixer entre els diferents grups als quals s’identifiquen els individus. Tot això ens du a la necessitat de canviar la nostra mirada vers l’”altre”, i d’eliminar tots aquells estereotips que els mateixos mitjans de comunicació i, concretament la publicitat, insisteixen a mantenir.

Així doncs, i com a conclusió, remarcar la necessitat d’una base d’igualtat social (tant des del punt de vista racial, com econòmic, material i jurídic) per a poder desenvolupar i elaborar lliurement i democràticament un diàleg intercultural que respongui a les necessitats de la nostra realitat present i, a partir d’aquí i de la relació d’estret veïnatge amb les altres problemàtiques de subordinació, seguir treballant en contra l’explotació sexista.

...necesitamos llevar a cabo un nuevo debate sobre la igualdad y la diferencia, en esta ocasión centrado en la multiplicidad de tendencias que se cruzan entre si. En otras palabras, que necesitamos volver a relacionar problemas de la diferencia cultural con los problemas de la igualdad social.(2)

(1) Fraser, Nancy . Multiculturalidad y equidad entre los géneros: un nuevi examen de los debates en torno a la <<diferencia>> en EE.UU., a Occidente (Madrid), nº137, octubre, 1995, p. 42

(2) cit. , p.54