Temps i finestres
(pensament sobre el cartell dissenyat per Memorimage, Festival de Cinema i TV: films d'avui amb imatges d'ahir)

Sovint les finestres ens conviden a mirar enfora, més enllà del nostre ara present. Mentre, darrera, la casa resguarda els nostres secrets passats, com el castell de la memòria.

I la finestra, on és? És el seu llindar el nostre present, tan fràgil però, a la vegada, tan necessari, al qual ens aferrem, per no caure en l’abisme d’un futur incert, o bé per no ofegar-nos en el pes d’un passat que mai acabem d’ordenar…?

I si ho provéssim, doncs? De canviar i barrejar els temps i les mirades, vull dir. Que la finestra present miri a un passat, el qual ens observa juganer perquè hi traguem el cap, i expliquem, amb les seves imatges, històries d’ara, d’abans i de després.

Mireia Feliu Fabra
Barcelona, novembre 2007